De campament militar a capital resplendent: com va començar tot?
Quan passeges avui per Còrdova, entre carrerons blancs, patis florits i monuments que semblen eterns, costa imaginar que l’origen de la ciutat no es troba exactament on la veiem ara. I malgrat això, aquí, a la vora del Guadalquivir, es van reunir tots els ingredients perquè naixés una ciutat destinada a deixar empremta: un riu navegable, un punt fàcil per travessar-lo, riquesa mineral a la serra i una ubicació estratègica entre el nord i el sud de la península.
Molt abans de la Mezquita, i fins i tot abans de l’arribada de Roma, a la Colina de los Quemados (l’actual parc Cruz Conde) ja hi havia un primer assentament. Al principi només eren cabanes (segles IX-VIII aC), però amb el temps el poblat va créixer gràcies a la mineria i a l’agricultura. Entre els segles VII i VI aC, aquell nucli ja tenia una fesomia més urbana i, després de la caiguda de Tartessos, els turdetans van mantenir l’activitat comercial sense perdre rellevància.
L’arribada de Roma: convivència i transformació
Amb Roma no es va esborrar el passat. Hi va haver un període de convivència entre el poblat turdetà i el primer campament romà, instal·lat uns 750 metres cap al nord-est. Va ser el general Claudio Marcelo qui va establir aquest campament per controlar el pas entre la Turdetània i la Meseta. A partir d’aquest punt fortificat sorgiria la futura ciutat republicana, impulsada pel desenvolupament econòmic basat en la mineria de Sierra Morena, la cria d’ovelles a la campinya i l’exportació d’oli d’oliva.
Quan Corduba es va convertir en capital de l’Hispània Ulterior, al segle I aC, es va abandonar definitivament el nucli turdetà.
La guerra civil romana: un dels episodis més tràgics de la Còrdova antiga
La Còrdova republicana va viure un capítol duríssim durant la guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu Magne (49-45 aC). La ciutat va quedar dividida entre partidaris d’un i de l’altre. Inicialment Còrdova es mantingué sota el control de Cèsar, però els abusos del governador enviat per ell, Cassius Longinus, van provocar tal descontentament que la població , i fins i tot part de les tropes, van canviar de bàndol.
Després de la derrota pompeiana a Munda (17 de març del 45 aC), molts supervivents van refugiar-se a Corduba. Això va posar la ciutat al punt de mira de Cèsar. Després d’un setge de quatre mesos, les seves tropes la van prendre, i les fonts expliquen que uns 22.000 partidaris de Pompeu van morir durant l’assalt. La ciutat va quedar pràcticament devastada.
Cèsar va decidir repoblar-la amb colons procedents d’Itàlia i li va concedir l’estatus de Colonia Patricia Corduba, donant als seus habitants lliures la ciutadania romana de ple dret. Aquella decisió marcaria per sempre el futur de la ciutat.
L’esplendor d’August: neix la gran capital bètica
Amb el govern d’August (27 aC – 14 dC), Còrdova va entrar en la seva gran època daurada. L’emperador la va convertir en capital de la província Bètica, una de les més pròsperes i romanitzades de l’imperi.
La ciutat es va estendre fins arribar al riu i podria haver arribat als 50.000 habitants. S’hi van construir temples, termes, fonts, un nou fòrum i tres edificis monumentals dedicats a l’oci: l’amfiteatre, el circ i el teatre, entre els més grans del món romà, només superats pels de Roma.
En poques dècades, Còrdova va passar de ser una ciutat arrasada per la guerra a convertir-se en una autèntica joia del món antic.
On veure avui la Còrdova romana?
1. Templo Romano (C/ Claudio Marcelo)
2. Puente Romano y entorno del Guadalquivir
Restaurado sobre la estructura original que unió la ciudad con la Via Augusta.
3. Teatro Romano (Museo Arqueológico)
4. Anfiteatro Romano (Rectorado UCO)
5. El Foro y la zona de la calle Morería
Restos del foro provincial y otras estructuras administrativas.
6. Mausoleos Romanos (Paseo de la Victoria)
Dos monumentales tumbas circulares que señalaban la entrada a la ciudad.
7. Yacimiento de Cercadilla
Un complejo palatino único en Hispania vinculado al emperador Maximiano.
No hay comentarios:
Publicar un comentario